Any jubilar eucarístic del sant Calze

El dijous 29 d’octubre celebrarem la festa anual del Sant Calze. Esta celebració té un significat especial, perquè en ella clausurarem el tercer Any Jubilar Eucarístic del Sant Calze. Al llarg de tot l’any nombrosos grups de parròquies de la nostra diòcesi, d’altres diòcesis d’Espanya i de diverses parts del món han peregrinat per a venerar esta relíquia que es conserva en la nostra catedral. Estic convençut que este temps de gràcia haurà produït abundants fruits espirituals en tots els pelegrins. El temps jubilar acaba, però el Sant Calze roman entre nosaltres, i el que esta relíquia evoca ha de romandre en el nostre cor de creients. Cada vegada que visitem la catedral i el venerem és com si férem una peregrinació espiritual al cenacle, al lloc i al moment en el qual el Senyor va instituir el sagrament de l’Eucaristia i ens el va deixar com a testament del seu amor, com a aliment en el camí de la nostra vida cristiana i com a sagrament de la seua presència permanent entre nosaltres. El Calze de la Cena no és per a nosaltres un valuós objecte arqueològic: als ulls de la fe, el valor que té li ve donat pel que el Senyor va fer servint-se d’ell i perquè ell va contindre el vi que el Senyor va convertir en la seua sang vessada i oferida per tota la humanitat. Per això, la celebració d’este any jubilar ens hauria d’ajudar a una valoració major del que significa l’Eucaristia per a la vida cristiana. He de confessar-vos que quan es publiquen resultats d’estudis sociològics en els quals es constata que molts dels qui es declaren catòlics no participen en l’Eucaristia dominical, sent una gran tristesa. La fe viva ens ha de portar a una amistat i a una unió cada vegada més forta amb Crist. No té una fe viva qui no desitja ser cada dia més amic del Senyor. En rebre al Senyor en el sagrament de l’Eucaristia ens unim a Ell i ens anem configurant amb Ell. Una indiferència cap a l’Eucaristia revela una indiferència cap a la persona del Senyor i conduïx a un afebliment progressiu de la nostra relació amb Ell. M’agradaria que este any jubilar avivara en tots els batejats el desig de participar en este sagrament des d’una relació d’amistat amb Crist. En les nostres parròquies, col·legis i associacions organitzem moltes activitats pastorals. Tenim també molts grups que tenen les seues programacions i la seua pròpia espiritualitat. A vegades veiem que hi ha molts cristians que participen en activitats organitzades pel grup al qual pertanyen i no participen en la celebració de l’Eucaristia, o que tenen un gran sentit de pertinença al seu grup i una consciència d’eclesialitat molt feble. El Concili Vaticà II ens ha ensenyat que l’Eucaristia és la “font i el cim” de tota la vida de l’Església, perquè esta “viu i creix” a partir del misteri Eucarístic. És el baptisme i la celebració eucarística, i no la pertinença a un grup, l’element determinant del nostre ser Església. M’agradaria que este any jubilar ens ajudara a centrar la vida de les nostres comunitats en la celebració de l’Eucaristia, i que així arribem a sentir-nos membres de l’Església.