Davant el nou curs

Quan s’acosta el final d’estiu, en el qual hem intentat trobar temps per a descansar i realitzar algunes activitats que no podem fer normalment, i el començament del nou curs escolar, anem recuperant a poc a poc el ritme habitual. Això es percep en la vida de les parròquies, dels col·legis i dels grups i realitats eclesials. De la mateixa manera que el temps de descans no ens ha de portar al descuit de la nostra vida cristiana, de les nostres relacions o de totes aquelles inquietuds que ens ajuden a créixer com a persones i com a cristians; tampoc hem d’afrontar el començament del nou curs com una volta a la rutina entesa en un sentit negatiu, com a repetició mecànica del que hem fet sempre sense cap il·lusió. A l’Església sempre hem de viure amb el desig de buscar nous camins per a anunciar l’Evangeli i per a fer de les nostres parròquies i dels grups que formem part d’ella, autèntiques comunitats de fe obertes a la comunió amb tots, i animades pel desig de servir a tots els hòmens i dones de la nostra societat. En la nostra diòcesi estem vivint un procés que ha de portar a la redacció d’unes orientacions pastorals per als pròxims anys, que ens il·luminen per a ser conscients dels reptes que tenim en este moment per a l’evangelització, que ens proposen camins per a afrontar-los comunitàriament i que ens impulsen a la missió. Per a este procés de reflexió s’han distribuït uns materials que ens poden ajudar a compartir els nostres punts de vista i a tindre una consciència clara del moment cultural i eclesial que estem vivint. Crec que és important que els incorporem en les reunions i altres activitats de les nostres parròquies i moviments. La finalitat d’estos materials és que tots tinguem un camí per a aportar aquells suggeriments que creguem convenients, de manera que les futures orientacions pastorals siguen elaborades sinodalment i puguen ajudar-nos a tots. Un procés de discerniment eclesial viscut comunitàriament és molt convenient en este moment, perquè ens ajuda a compartir preocupacions i a unir-nos en la missió. És important que no oblidem l’objectiu que anima tot este camí que estem recorrent: treballar perquè les nostres parròquies i moviments cresquen com a comunitats vives i fraternes capaces d’engendrar deixebles missioners. Si l’Església és vista des de fora com una institució impersonal que simplement lluita per mantindre’s, mai serà atractiva per als qui no viuen en ella. Tenim la responsabilitat que tots vegen que som una comunitat de germans que ens esforcem per portar a la vida l’Evangeli de Jesús. Però no volem ser una comunitat tancada en si mateixa, sinó oberta i inquieta per l’anunci de l’Evangeli. Si el fet que una generació haja acollit la fe no garantix que la següent l’acollirà, tampoc podem donar per descomptat que els mètodes que han servit per a anunciar l’Evangeli en un determinat moment, siguen eficaços en esta època. Estem cridats a buscar nous mètodes i a créixer en el desig que tots coneguen i estimen al Senyor. Que comencem este nou curs amb renovada il·lusió.