El camí de l'Església

Entre les trobades i celebracions del papa Lleó XIV en el seu recent visita apostòlica a Espanya, hi ha dos que tenen un significat eclesial important perquè ens ajuden a discernir el camí que com a Església estem cridats a recórrer en el moment present: la trobada amb els bisbes i l’Eucaristia de la solemnitat del Corpus Christi. L’Església recorre el seu camí en la història acompanyant a la humanitat en circumstàncies sovint canviants, amb la missió d’anunciar a Crist als hòmens i dones de cada època. A cada moment i, per tant, també hui, és necessari un exercici de discerniment: sovint portem massa coses en l’equipatge que poden ser inútils i acaben sent una càrrega. La història de les nostres esglésies ha produït un patrimoni ric en manifestacions de religiositat, que ha ajudat a mantindre i transmetre la fe al llarg de generacions i ha configurat la identitat dels nostres pobles. Però en estos moments necessitem valentia i prudència perquè tot això, que ha configurat la nostra identitat espiritual i religiosa, “produïsca els fruits dels quals és capaç”. No ens conformem a conservar manifestacions exteriors i ens quedem en els adorns estètics: que tot ens ajude a “tornar a les arrels de la fe per a renovar l’amor i la fidelitat a Déu”. Els cristians no podem oblidar que hem de recórrer este camí “com a membres d’un sol cos”. Este vincle de fraternitat ens exigix, en este temps de polaritzacions i contraposicions cada vegada més dures, un testimoniatge d’unitat en la pluralitat. En el si de l’Església no tots pensem el mateix en totes les qüestions, però això no significa que no estiguem en comunió. Hem de cultivar aquelles actituds que ens capaciten per a acollir la riquesa dels dons i de les sensibilitats que l’Esperit Sant suscita al Poble de Déu. Entre tots hem de manifestar la bellesa de l’únic Senyor. La comunió viscuda així posseïx una força missionera. Només una Església reconciliada per dins és creïble davant el món. En el camí de la història els cristians ens trobem amb persones que, encara que tinguen dificultats per a creure, porten en el seu cor una set profunda de veritat. Estem cridats a escoltar a tots amb respecte, comprensió, generositat i franquesa; a acostar-nos a aquells que més patixen amb els gestos de caritat que naixen de l’Evangeli, perquè arriben a la convicció que són estimats per Déu. D’esta manera, els oferirem l’amor de Déu revelat en Crist. En este camí no estem sols. Crist és el nostre aliment, el nostre Viàtic. L’Església, que viu i creix per l’Eucaristia, sap que el Pa de la Paraula i de l’Eucaristia són més necessaris que l’aliment material, perquè ens obrin el camí de la salvació. Crist és també el nostre company de camí: Ell continua passant enmig de nosaltres, és el Déu pròxim que camina amb el seu Poble. Quatre paraules resumixen el missatge del Papa a l’Església a Espanya: discerniment, comunió, proximitat d’amor a tots, centralitat de l’Eucaristia. Que estos criteris ens ajuden a revisar la nostra vida eclesial.