No sols dir sí, sinó viure-ho

Benvolguts germans, Jesús ens conta hui la paràbola de dos fills. U diu que no anirà a treballar a la vinya, però després se'n penedix i va. L'altre diu que sí, però al final no fa res. La pregunta és clara: qui complix de veritat la voluntat del pare? L'evangeli ens du a una revisió molt sincera. Perquè és possible tindre bones paraules, bones aparences i fins i tot bones intencions, però després no moure ni un dit. També és possible haver començat malament i després convertir-se de cor. Jesús valora la veritat dels fets. Açò en la vida diària és molt actual. Hi ha qui diu que estima, però no cuida. Qui diu que té fe, però no prega mai. Qui parla de servei, però no es compromet. I també hi ha persones que pareixen lluny, però quan toca responen amb generositat. El Senyor no es queda en les etiquetes. Mira el cor i mira la resposta concreta. Hui la invitació és revisar si la nostra fe s'ha quedat massa en paraules. Potser diem sí al Senyor, però després ajornem sempre el pas que toca: reconciliar-nos, servir, perdonar, ajudar, canviar un hàbit. El bon camí no és aparentar, sinó convertir-se. En l'Eucaristia, Déu ens dona una nova oportunitat per a passar de les paraules als fets. Participem en la missa amb humilitat i demanem la gràcia de fer la voluntat del Pare amb veritat i constància.