La bondat de Déu desconcerta i salva

Germans, l'evangeli de hui ens presenta la paràbola dels jornalers de la vinya. Alguns han treballat tot el dia i altres només una estona, però el senyor paga a tots amb una generositat que descol·loca. Jesús ens vol mostrar que Déu no calcula com nosaltres. La seua bondat supera les nostres comparacions. Açò ens costa, perquè moltes voltes mirem la vida comptant mèrits, comparant esforços i pensant què mereix cada u. En casa, en el treball i fins i tot en la comunitat, a voltes ens ix de dins això de dir: jo he fet més, jo porte més pes, jo hauria de ser més reconegut. L'evangeli de hui ens desinstal·la. Déu no és injust. És bo. I la seua bondat no hauria de molestar-nos, sinó alegrar-nos. També nosaltres hem sigut moltes vegades beneficiats per una misericòrdia que no mereixíem. Quan ho oblidem, el cor es torna envejós i dur. La invitació de hui és aprendre a alegrar-nos pel bé dels altres i a confiar en la bondat del Senyor també per a nosaltres. Potser hi ha persones que han arribat tard a la fe, o que han començat de nou després de molt de temps. Déu també les acull amb alegria. En cada Eucaristia, el Senyor ens reunix sense fer comparacions humiliants. Participem en la missa amb un cor agraït, content de rebre i content també que els altres reben la mateixa bondat.