Una fe que no es rendix

Benvolguts germans, l'evangeli de hui ens presenta una dona cananea que suplica per la seua filla. No ho té fàcil. Troba silencis, proves i dificultats. Però no es rendix. Continua confiant fins que Jesús lloa la seua fe. Esta dona ens ensenya molt. No té discursos complicats ni privilegis. Té necessitat, humilitat i perseverança. També nosaltres, moltes voltes, arribem davant de Déu amb el cor carregat. Portem damunt una malaltia, un fill que preocupa, una relació que fa patir, una soledat llarga o una ferida interior que costa molt. I a voltes tenim la impressió que el Senyor calla o tarda. L'evangeli de hui no banalitza eixa experiència. Ens diu que la fe no és posseir-ho tot clar, sinó continuar confiant quan no ho entenem tot. En la vida de cada dia, la dona cananea és exemple de tantes mares, pares i persones senzilles que no deixen de pregar. Gent que insistix amb amor, que no fa teatre, que s'agenolla amb veritat. Hui la invitació és no deixar la pregària quan no veiem resultats immediats. Perseverar també és fe. Demanar també és fe. Esperar amb humilitat també és fe. En cada Eucaristia, el Senyor acull el clam del seu poble. Participem en la missa portant-li les nostres súpliques i deixant que la confiança d'esta dona ens ensenye a pregar amb més veritat.