El Papa Lleó XIV, successor de sant Pere

Hem viscut unes jornades intenses amb la visita apostòlica del papa Lleó XIV al nostre país. Al llarg d’aquests dies, hem pogut participar, bé personalment o a través dels mitjans de comunicació, en celebracions de l’Eucaristia, moments d’oració, trobades amb el Poble de Déu i amb les autoritats de la nació. Hem comprovat l’afecte que el poble ha volgut manifestar al successor de Pere, així com la seua proximitat a totes les persones que s’han acostat a ell: malalts, presos, immigrants, xiquets que han rebut la seua benedicció, voluntaris d’institucions eclesials que ajuden els més necessitats, jóvens, representants del món de la cultura i de l’art, autoritats, bisbes, etc. En totes aquestes persones, hi som representats tots. Aquesta visita, amb independència de les paraules i dels missatges que ens ha dirigit, és, en si mateixa, un esdeveniment de gràcia per a la nostra Església, perquè la comunió amb el Sant Pare s’ha anat enfortint al llarg d’aquests dies. El papa Lleó XIV s’ha guanyat l’afecte de tots. Al llarg de tota la setmana, hem viscut moments que ens han impactat per la simpatia que el Papa ha mostrat amb tothom, per les multituds que han participat en les diferents trobades, per la bellesa de les celebracions litúrgiques que ens han admirat, per l’impacte d’alguns testimoniatges compartits per jóvens, i per la força de les seues paraules, en les quals es percep, al mateix temps, la veritat de l’Evangeli i la delicadesa i el respecte amb què els cristians estem cridats a donar raó de la nostra esperança. El Sant Pare no sols ens ha recordat el contingut del missatge que estem cridats a anunciar, sinó que ens ha indicat el mode d’anunciar-lo perquè siga acollit i arribe a transformar el cor del nostre món. Sovint podem caure en el perill de pensar que el Papa ha parlat principalment als “altres”: a les autoritats, als qui no participen en la vida de l’Església o fins i tot als no cristians. No ens podem acostar a la seua paraula amb aquesta actitud. Els catòlics som els primers que hem de fer un xicotet examen de consciència, preguntant-nos com estem vivint la nostra fe i el nostre ser Església en aquest moment de la història. El Papa és el pastor de l’Església universal i, per això, la seua paraula va dirigida, en primer lloc, als catòlics. Ens alegra també que els seus discursos hagen sigut aplaudits per representants de la societat i per les autoritats del país, perquè, encara que som els primers que tenim l’obligació d’escoltar-los i acollir-los, volem que el missatge de l’Evangeli transforme els cors de tots i també el nostre món. Seria bonic que el record d’aquesta visita no es reduïra a un sentiment passatger, sinó que férem un esforç per rellegir les seues paraules i per trobar camins per a portar-les a la pràctica. Per això, durant les pròximes setmanes aniré comentant alguns missatges que el Papa ens ha deixat. Hui, quan estem prop de la solemnitat de sant Pere i sant Pau, després d’haver viscut aquests dies de gràcia i de comunió, vull convidar-vos a pregar pel Papa i a ajudar-lo en les seues necessitats.