Rebeu el do de l'Esperit Sant

Estimats jóvens, xics i xiques que vos esteu preparant per a rebre el sagrament de la Confirmació o l’heu rebut recentment. Hui vull dirigir-vos unes paraules, perquè durant estes setmanes és quan més celebracions en les quals s’administra este sagrament tenim en la nostra arxidiòcesi, tant en les parròquies com en molts col·legis. Com bé sabeu, la Confirmació és un dels tres sagraments d’iniciació a la vida cristiana i d’incorporació a l’Església. De la mateixa manera que quan volem construir un edifici cal posar els fonaments, estos sagraments conferixen els dons de la Gràcia sobre els quals s’edifica l’edifici de la vida cristiana. El cristià és fet Fill de Déu pel Baptisme, Temple de l’Esperit en la Confirmació i és plenament incorporat al Cos de Crist per la participació en l’Eucaristia. Estos tres sagraments, sent distints, són també inseparables: la gràcia baptismal es perfecciona en la Confirmació i aconseguix la seua plenitud en l’Eucaristia; la Confirmació desenrotlla els dons rebuts en el Baptisme i prepara per a participar en la Mesa Eucarística; i l’Eucaristia porta a plenitud els dons rebuts en el Baptisme i la Confirmació i els desenrotlla cada vegada que el cristià participa dignament en ella. Per això, qui ha rebut estos tres sagraments, ha rebut tots els dons necessaris per a edificar la seua vida recolzat i sostingut per la Gràcia de Déu. Cada vegada que administre este sagrament a un grup de jóvens li demane al Senyor que en el futur edifiquen la seua vida com a cristians. La Gràcia que es conferix en el sagrament de la Confirmació és el mateix Esperit Sant, que ve a habitar en els vostres cors i a fer de vosaltres un temple seu: “mora amb vosaltres i està en vosaltres” (Jn 14, 17). L’Esperit actua en aquells en els qui habita, però la seua acció té un caràcter interior: en ensenyar i recordar tot el que Crist ens ha dit (Cf. Jn 14, 26), el cristià sap internament el que agrada i el que desagrada a Déu. Perquè l’Esperit dona testimoniatge de Crist en els nostres cors, arribem a tindre la certesa de la fe i podem donar testimoniatge de Crist (Cf. Jn 15, 26-27). Per l’acció de l’Esperit, que guia al deixeble a la veritat plena (Cf. Jn 16, 13), este pot arribar a la plenitud del coneixement de Crist. En vessar en els nostres cors l’amor de Déu (Rm 5, 5), podem dirigir-nos a Ell dient-li “Pare” (Gal 4, 6). Per l’acció de l’Esperit en el nostre cor podem confessar la fe i dir “Jesús és Senyor” (1Cor 12, 3). El dia de la Confirmació es rep el do de l’Esperit “tal com el van rebre els Apòstols el dia de Pentecosta”. Si Pentecosta va ser per a aquells deixebles que estaven paralitzats per la por un nou començament en el camí de la seua fe, així també els confirmats esteu cridats a viure eixe moment com un nou començament en la vostra fe, amb renovada il·lusió i amb la força de l’Esperit que constantment rejovenix a l’Església. Estos dies demane al Senyor que comprengueu la grandesa del do que rebeu i que visqueu de tal mode que no poseu trist a l’Esperit Sant. Que l’Esperit vos òmpliga dels seus dons.