Una Església oberta a l'acció de l'Esperit

Com a culminació de les festes de Pasqua celebrem la solemnitat de Pentecosta. L’Esperit Sant, enviat pel Senyor Ressuscitat a tota la creació, tot ho fa nou. La festa de Pentecosta és una crida a obrir-nos a l’acció renovadora de l’Esperit en les nostres vides personals, a l’Església i en tota la creació. “L’amor de Déu ha sigut vessat en els nostres cors per l’Esperit que se’ns ha donat” (Rm 5, 5). Per este Esperit podem cridar a Déu “Pare”, obrir-li el nostre cor amb la confiança de fills i recolzar-nos en Ell en totes les situacions de la nostra vida. Sense l’Esperit, Déu es convertix en una idea vaga i impersonal que ens deixa indiferent o davant qui ens situem des de la por i el temor. “L’Esperit...serà qui vos ho ensenye tot i vos vaja recordant tot el que vos he dit” (Jn 14, 26); “Ell vos guiarà fins a la veritat plena” (Jn 16, 13). Il·luminats per Ell, podem conéixer a Crist, no com un personatge del passat del qual únicament sabem les coses que ens ensenyen els llibres, sinó com algú que està viu i present en el camí de la nostra vida, a qui podem arribar a conéixer personalment, amb qui ens podem trobar i viure una relació d’amistat que ens ompli d’alegria. “La lletra mata. L’Esperit dona vida” (2Co 3, 6). Sense l’Esperit, l’Evangeli seria una lletra morta, una llei que, quan és viscuda sense amor a Déu, esclavitza i oprimix, per la qual cosa tendim a reduir-la a mínims. Per l’acció de l’Esperit, l’Evangeli es convertix en potència de vida, perquè l’Esperit ens espenta a viure segons les Benaurances i ens ajuda a descobrir que la plenitud de la llei és la caritat. L’Esperit, enviat el dia de Pentecosta, ens ensenya a viure a l’Església. Sense Ell, l’Església seria una mera organització humana i impersonal, com tantes estructures que creem els hòmens. Ell ens ensenya que per a viure a l’Església hem de donar sempre més importància a les persones que a les estructures; a fer d’ella una casa i escola de comunió en la qual es reflectisca davant el món l’amor que es viu en la Trinitat; a no oblidar que la llei suprema entre els cristians ha de ser sempre la caritat; a que l’Església siga, davant este món dividit, un lloc del perdó, un espai on amb confiança es puga demanar perdó i es perdone de cor. L’Esperit, enviat als Apòstols, i que actua en el ministeri i els sagraments, ens ensenya a viure l’autoritat com a servici. Sense l’Esperit, l’autoritat a l’Església fàcilment es convertix, com tants poders d’este món, en un instrument de domini i de fiançament del propi poder. Quan ens deixem guiar per l’Esperit l’autoritat es torna servici, perquè està sempre al servici de la caritat i de la comunió eclesial, i s’exercix amb mètodes evangèlics. L’Esperit és també força per a la missió. Per Ell, l’anunci de l’Evangeli és més que una publicitat: és testimoniatge de creients disposats a entregar la pròpia vida al servici de la veritat de l’Evangeli. Una Església oberta a l’Esperit és una Església que vol viure amb autenticitat i senzillesa evangèlica i en això troba l’alegria. Que acollim en la nostra vida el Do que el Senyor ens envia.