La santedat comença en un cor senzill

Germans, hui celebrem Tots Sants, i l'evangeli ens regala les benaurances. Jesús diu feliços als pobres d'esperit, als humils, als misericordiosos, als nets de cor, als qui treballen per la pau. És una llista sorprenent, perquè no coincideix amb els criteris del món. El món diu feliç a qui domina, a qui triomfa, a qui acumula. Jesús mira més fondo. Per a ell és feliç qui viu obert a Déu i als germans. La festa de hui ens recorda que la santedat no és cosa d'uns pocs extraordinaris. És una crida per a tots. També per a qui viu una vida normal, faena senzilla, família, preocupacions i lluites quotidianes. Ser sant no és fer coses rares. És deixar que l'Evangeli entre en la manera de mirar, de parlar, de perdonar i de servir. Pot ser en una mare pacient. En un avi fidel a la pregària. En un jove que tria el bé. En una persona que patix sense perdre la bondat. Hui la invitació és no tindre por a la santedat de cada dia. No a una santedat perfecta en aparença, sinó real, humil i perseverant. L'Eucaristia és el lloc on el Senyor ens fa créixer en eixe camí. Participem en la missa amb alegria i amb esperança. També nosaltres estem cridats a la felicitat verdadera que naix d'estimar Déu i de viure segons el seu cor.