Quan el buit s'ompli d'esperança viva

Germans, en la Pasqua del Senyor tot canvia. Arribem a este diumenge amb el cor ple d'alegria, però també amb moltes preguntes. L'evangeli de hui ens porta fins al sepulcre buit. Maria Magdalena corre, Pere entra, Joan mira i creu. No ho entenen tot de colp, però alguna cosa nova ha començat. Jesús no és un record bonic del passat. Jesús viu. I això dona llum a tot. També nosaltres, moltes voltes, vivim moments de buit. Hi ha dies en què pareix que Déu calla, que les coses no ixen, que el dolor pesa més que l'esperança. En eixos moments, l'evangeli ens diu que no ens quedem mirant només la pedra llevada o el lloc buit. Hem d'aprendre a mirar amb fe. Allí on pareix que tot ha acabat, Déu pot obrir un començament nou. Potser en casa, en una malaltia, en una preocupació pels fills o en una tristesa que no sabem explicar. Hui el Senyor ens convida a deixar entrar la llum de la resurrecció en eixos racons. No fa falta tindre-ho tot clar. Fa falta donar un pas de fe. Quan participem en la missa, no venim a recordar un difunt estimat. Venim a trobar-nos amb el Ressuscitat. Que esta Eucaristia ens faça mirar la vida amb ulls nous i amb un cor més confiat.