La família que sap oferir-se a Déu

Germans, en la festa de la Sagrada Família contemplem Jesús, Maria i Josep en el temple, presentant el xiquet al Senyor. És una escena senzilla i plena de llum. No hi ha grandesa exterior. Hi ha fidelitat, humilitat i disponibilitat. També Simeó i Anna apareixen com a persones capaces de reconéixer la presència de Déu en allò menut. L'evangeli de hui és molt bo per a mirar les nostres famílies amb més veritat i més esperança. Cap família és perfecta. Totes tenen límits, cansaments, diferències i moments difícils. Però la família de Natzaret ens recorda que Déu habita en la vida concreta quan hi ha obertura, fe i amor quotidià. En la vida diària això es veu en gestos senzills: cuidar-se, escoltar-se, sostindre's, resar junts alguna volta, tindre paciència, saber cedir, tornar a començar després d'una discussió. També es veu en les famílies ferides que, malgrat tot, continuen buscant el bé. Hui la invitació és posar davant del Senyor la pròpia casa, amb allò bonic i amb allò que costa. No per a idealitzar-la, sinó per a oferir-la. La Sagrada Família no humilia ningú. Obri camí. En cada Eucaristia, el Senyor reunix els seus fills i vol entrar també en les nostres llars. Participem en la missa demanant pau per a les famílies, esperança per a les que patixen i un amor més concret per a cadascú de nosaltres.