Discurs de la Vigilia d'oració amb el joves a Madrid

Què considereu que ens ajudaria a reconéixer la veu de Déu entre tantes altres veus? Com podem nosaltres, també cercadors, acompanyar-los en el seu procés de descobriment de la bellesa de la fe? En primer lloc, podem parlar de com escoltar esta veu de Déu, de com discernir si és veritablement Déu qui està parlant o una altra cosa, una altra atracció, una altra dificultat. Per a reconéixer la veu de Déu, ens pot ajudar sobretot el silenci. Ací crec que és molt important que cadascun de nosaltres procure desenvolupar la capacitat d'estar en silenci. Moltes vegades anem amb auriculars, anem amb música, anem amb distraccions i no sabem estar en silenci. Crec que, moltes vegades, és precisament en esta experiència de silenci on Déu pot parlar-nos o on podem discernir la seua veu. Quan busquem el silenci, decidim què no escoltar i de quins sorolls no deixar-nos distraure. En alliberar-nos de l'estrèpit de mil veus, reconeixem que algunes enganyen els nostres desitjos, altres ens compren sense alimentar-nos, i altres parlen per interés. En el silenci comprenem que les ideologies passen, mentre que la veritat roman. Ací també voldria subratllar la importància de buscar la veritat, perquè moltes veus i moltes coses en les xarxes ens enganyen i ens conten mentides. Busqueu sempre la veritat! Déu és veritat! Si alguna cosa t'allunya de Déu, no és veritat. No ho oblideu! En segon lloc, tingueu la certesa que Déu coneix bé la teua veu, la vostra veu: Ell us escolta i us respondrà. No tingueu por d'expressar allò que sentiu en el cor. Hi ha un salm que diu: «El qui va fer l'oïda, ¿no ha d'escoltar?» (Sl 94,9). El nostre diàleg interior es converteix en pregària, lloança i súplica quan és confiat a l'únic que pot escoltar-lo. La pregària és una veu lliure precisament perquè no parla per a retre comptes, per a demostrar que estem preparats o per a fer-nos sentir importants. Quan nosaltres mateixos ens convertim en pregària, el Senyor ens respon amb la seua Paraula, que es va fer home per nosaltres, afirmant que ens estima amb tot el seu ésser. En tercer lloc, per a reconéixer la veu de Déu és necessari escoltar la Paraula. La Paraula de Déu està viva, perquè és Crist, la veu del qual continua ressonant en l'Església, que és el seu Cos. Ell compleix totes les Escriptures, este testament antic i nou donat als homes com a promesa de salvació. També l'adoració eucarística, que esta nit compartim, és precisament el lloc adequat per a guardar silenci, alliberar el cor i «estar» nosaltres mateixos davant del Senyor, dialogant amb Ell, de manera que es faça eloqüent en el seu amor, fet aliment per a tota la humanitat. A més, estimats joves, per a acompanyar altres persones a descobrir la bellesa de la nostra fe, recordeu que cap de nosaltres va nàixer sent mestre i que, davant del Senyor, tots som deixebles. Compartiu, per tant, el vostre camí espiritual, donant-ne testimoni amb coherència de vida. La voluntat de seguir Jesús us renovarà constantment, sobretot en les hores de cansament. En açò és important veure que ningú no creu en Jesús tot sol. Mireu quants esteu ací! I així també, en comunitat, en els grups de joves, en la família, tots podem aprendre què és la bellesa de la nostra fe.