Estimar és el camí més segur

Benvolguts germans, l'evangeli de hui ens porta al centre mateix de la fe. Un mestre de la Llei pregunta quin és el manament més gran, i Jesús respon sense dubtar: estimar Déu amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament, i estimar el proïsme com a un mateix. Tot es sosté ací. No hi ha vida cristiana autèntica fora d'este doble amor. A voltes compliquem massa la fe. Ens quedem en discussions, en normes, en detalls, i oblidem l'essencial. Jesús ens ho torna a aclarir: si no hi ha amor, falta el més important. I açò no és una idea bonica per a penjar en una paret. És una manera concreta de viure. Estimar Déu és donar-li lloc cada dia, parlar amb ell, escoltar la seua Paraula, confiar-li la vida. Estimar el proïsme és tindre paciència, ajudar, no ferir, no humiliar, estar prop, compartir. En casa, en el treball, en la comunitat, cada dia apareixen oportunitats per a amar de veritat. També apareixen excuses per a no fer-ho. Hui la invitació és senzilla: tornar a l'essencial. Preguntar-nos si la nostra fe s'ha fet massa externa i poc amorosa. En cada Eucaristia, Jesús ens mostra fins a on arriba l'amor de Déu i ens alimenta per a estimar millor. Participem en la missa demanant un cor més unit, més senzill i més disponible per a l'amor.