Missatges del Papa als Joves (II)

En la vigília d’oració que es va celebrar a Madrid, responent a una de les preguntes que li van formular sobre els sants que li havien influït en el seu creixement com a cristià, va citar alguns que havien anat modelant la seua espiritualitat, entre els quals es troba el que va ser el nostre arquebisbe Sant Tomàs de Villanueva, model per als pastors de l’Església i pare dels pobres. Després de nomenar-los, el Papa va citar una pregunta que sant Agustí s’havia fet a si mateix i que també a ell li havia tocat el cor: «Si ells van ser capaços, per què jo no?». Eixa és la pregunta clau que tot cristià ha de fer-se, perquè la il·lusió per la santedat hauria de ser el que done sentit a la vida de tot batejat. Si això no es dona, ni la busca de la veritat ni el testimoniatge de la fe tenen sentit. Tampoc es pot ser plenament humà, perquè en la santedat es troba la plenitud de la humanitat. Seguidament, va afegir una reflexió per a animar-nos en el nostre camí cap a la santedat. Recordant els seus anys de missioner al Perú, va evocar el testimoniatge de persones senzilles, la vida de les quals estava marcada pel sofriment i l’esperança, i va dir que «la trobada amb les ferides i també amb les alegries del poble em va fer créixer en el camí del seguiment de Jesús». El papa Francesc va parlar dels sants de la porta del costat. No sols hem de buscar referents en els segles passats o en sants que han passat a la història; també els podem trobar en la vida de cada dia. A Barcelona, els missatges del Papa van estar dirigits a tots aquells que, en determinats moments de la seua vida, experimenten el sofriment i la creu, que no és una cosa que es dona únicament en les persones majors, sinó que sovint, d’una manera silenciosa i imperceptible, és present en la vida de molts jóvens. Els testimoniatges dels jóvens que van formular preguntes al Papa ens evoquen tres experiències de la creu: la falta de sentit en la vida, la falta d’esperança en la depressió i la falta d’amor en el si de la família. El Sant Pare va tindre una paraula oportuna per a cada un dels interlocutors: si volem trobar el sentit de la vida, no ens deixem seduir pel que el món ens oferix i pot ofuscar la nostra consciència (idolatria dels diners, culte a la pròpia imatge, etc.). L’experiència del sofriment, quan es viu mirant a la creu de Crist, ens descobrix que no hem d’espiritualitzar el dolor amb respostes superficials, sinó que hem de donar-li la serietat que té, ja que Déu l’ha compartit amb nosaltres. Això ens acosta també a les persones que patixen, davant de les quals no podem ser indiferents. Amb esta presentació dels missatges que el Papa va dirigir als jóvens en la seua recent visita apostòlica a Espanya, que també ens ajuden a reflexionar als qui ja tenim més edat i a tots els majors que celebren el seu dia en la festa de Sant Joaquim i Santa Anna, ja que tots hem de renovar la il·lusió per ser cristians pròpia de la joventut, concloem els escrits setmanals d’este curs. Els desitge que estos dies, en els quals tots busquem moments de descans i en els quals canviem el ritme de la nostra vida rutinària, ens ajuden a créixer en profunditat interior, siguen una ocasió per a retrobar-nos amb familiars i amics, i per a acostar-nos més a Déu.