Déu continua convidant-nos al seu banquet

Benvolguts germans, Jesús ens parla hui d'un banquet de noces al qual molts convidats no volen anar. Uns estan distrets, altres ocupats, altres ni tan sols valoren la invitació. La paràbola és clara: Déu prepara festa, comunió i alegria, però l'home moltes voltes posa excuses. L'evangeli de hui ens convida a revisar si nosaltres també anem ajornant la resposta al Senyor. En la vida diària hi ha moltes excuses fines. No tinc temps. Ja ho faré més avant. Ara no em ve bé. Tot això també passa amb la fe. Deixem la pregària per a demà. Deixem la reconciliació per a un altre moment. Deixem la missa quan ens va mal. I sense adonar-nos, el cor es refreda. Déu, en canvi, no es cansa de convidar. Vol omplir la casa. Vol que entren tots. Vol fer-nos participar de la seua alegria. Açò diu molt del seu cor. No és un Déu que exclou a la primera. És un Déu que crida i torna a cridar. La invitació personal de hui és senzilla: no despreciem la visita de Déu. No deixem que les presses o la rutina ens roben el banquet que ell prepara. La missa dominical és ja una taula parada per a nosaltres. Allí el Senyor ens reuneix, ens parla i ens alimenta. Participem amb gratitud i amb disponibilitat. Que esta Eucaristia ens trobe desperts, agraïts i amb ganes de respondre al convit de Déu.