No viure governats per la por

Benvolguts germans, l'evangeli de hui repetix una frase que necessitem escoltar moltes voltes: no tingueu por. Jesús la diu als deixebles perquè sap que anunciar el bé, mantindre's fidels i viure amb veritat no sempre és fàcil. També nosaltres sabem què és tindre por. Por al que vindrà. Por a perdre salut o seguretat. Por a quedar mal davant dels altres. Por a dir el que pensem amb respecte. Por inclús a confiar en Déu de veres. La por, quan governa el cor, ens tanca, ens fa menuts i ens roba pau. Per això Jesús no diu que no hi haurà problemes. Diu que el Pare ens coneix i ens sosté. Fins els cabells del nostre cap estan comptats. És una manera senzilla de dir-nos que no som anònims davant de Déu. En la vida diària, esta fe es concreta molt. Una mare o un pare que no saben com ajudar un fill. Una persona que ha de prendre una decisió difícil. Un malalt que afronta un tractament. Un jove que ha de nadar a contracorrent. Tots necessitem esta confiança. Hui la invitació personal és passar de la por a la fe. No perquè siguem forts, sinó perquè el Senyor està amb nosaltres. Quan entrem a missa, portem totes eixes pors al cor de Jesús. En l'Eucaristia, ell ens alimenta i ens recorda que la darrera paraula no la té l'angoixa, sinó l'amor fidel de Déu.