Seguir-lo també quan costa de veritat

Benvolguts germans, l'evangeli de hui ens mostra un moment fort. Jesús anuncia la seua passió i Pere no ho accepta. Vol un Messies sense creu, sense sofriment, sense entrega. Però Jesús deixa clar que el seu camí és un altre. Després diu als deixebles que qui vullga seguir-lo ha de negar-se a si mateix, carregar la creu i anar darrere d'ell. No és una crida al dolor per si mateix. És una crida a no viure només per a un mateix. També nosaltres voldríem una fe còmoda, sense renúncies, sense contradiccions, sense esforç. Però l'amor verdader sempre costa alguna cosa. Es veu en la família quan u sap cedir. En el treball quan es manté la honradesa. En la comunitat quan es servix sense buscar protagonisme. En la vida personal quan es renuncia a un egoisme que ja coneixem. La creu no sempre és una gran tragèdia. A voltes és la fidelitat de cada dia. Jesús no ens demana heroismes buits. Ens demana amor concret i perseverant. Hui la invitació és revisar quines coses estem defensant tant que ens impedixen seguir-lo de veres. Potser la pròpia comoditat, l'orgull o el què diran. En cada Eucaristia, Jesús ens mostra el seu camí d'entrega i ens dona força per a caminar darrere d'ell. Participem en la missa amb cor sincer i amb el desig de dir-li: Senyor, vull seguir-te també quan em coste.