Aprendre la paciència del Regne

Benvolguts germans, l'evangeli de hui ens parla del blat i la zitzània. En el mateix camp creixen junts el bé i el mal, i els servents voldrien arrancar de seguida tot allò que molesta. Però l'amo demana paciència. Jesús no està justificant el mal. Ens està ensenyant que Déu treballa amb uns temps que no sempre coincidixen amb els nostres. A nosaltres ens agrada que tot siga ràpid i clar. Voldríem una comunitat perfecta, una família sense tensions, un cor sense lluita. Però la realitat és una altra. En la vida de cada dia hi ha gestos bons i també misèries. Hi ha persones molt generoses, però també hi ha egoismes. Hi ha moments de fe viva i altres de foscor. L'evangeli de hui ens ajuda a no desesperar. No tot està perdut perquè hi haja zitzània. El Senyor continua cuidant el camp. La qüestió és què estem alimentant nosaltres. Si donem més espai al rancor, a la crítica, a la impaciència, o si cuidem la bondat, la veritat i la pregària. La invitació personal és molt concreta: no cansar-nos de fer el bé, encara que els resultats no siguen immediats. I tampoc voler fer de jutges absoluts. Déu és més pacient que nosaltres. En l'Eucaristia, el Senyor continua sembrant vida bona dins del nostre camp. Participem en la missa amb cor seré i deixem que ell faça créixer el blat del seu Regne en nosaltres.