Donar a Déu el centre del cor

Germans, l'evangeli de hui naix d'una pregunta feta amb mala intenció. Volen atrapar Jesús, però ell respon amb una saviesa que va al fons: doneu al Cèsar allò que és del Cèsar, i a Déu allò que és de Déu. La frase és coneguda, però no sempre l'entenem bé. Jesús no està separant la fe de la vida. Està recordant que tot ha de trobar el seu lloc, i que el lloc principal és de Déu. També hui hi ha moltes coses que reclamen el nostre temps, la nostra atenció i el nostre cor. La faena, els diners, les obligacions, les xarxes, les preocupacions, els interessos personals. Tot això té el seu espai, però cap d'eixes coses pot ocupar el lloc que només correspon al Senyor. Quan això passa, ens desordenem per dins. En la vida quotidiana es veu quan no tenim temps per a resar, quan vivim pendents de l'aparença o quan deixem que les decisions importants es facen sense contar amb Déu. L'evangeli de hui ens invita a preguntar-nos què estem donant realment al Senyor. Només unes miques? O la confiança, les decisions, el cor? Participar en la missa és també tornar-li a Déu allò que és seu: la lloança, la gratitud, la pròpia vida. Hui deixem que esta paraula ens ordene per dins. Que esta Eucaristia ens ajude a viure en el món amb responsabilitat, però amb el cor arrelat en Déu.