Tindre l'oli preparat en el cor

Benvolguts germans, l'evangeli de hui ens parla de deu donzelles que esperen l'arribada de l'espòs. Unes són prudents i porten oli. Altres no. La diferència no està en l'espera, perquè totes esperen. La diferència està en com esperen. Jesús ens diu que la vida cristiana no és una espera adormida ni superficial. És una espera cuidada, preparada, vigilant. Tindre oli vol dir alimentar la fe, no deixar-la apagada. En la vida diària això es veu molt. Hi ha persones que diuen que creuen, però mai alimenten eixa fe. No resen, no escolten la Paraula, no participen en la comunitat, no revisen la seua vida. Després, quan arriba una prova forta, tot es queda sense llum. En canvi, qui va posant oli en el cresol del cor, encara que siga a poquet a poquet, troba una llum que sosté. Una pregària fidel. Una reconciliació sincera. Una missa viscuda amb fe. Un servici discret. Això prepara l'ànima. Hui la invitació és clara: no improvisar la relació amb Déu. La fe no es manté a soles. Cal cuidar-la. Cal alimentar-la. Cal vigilar. No amb por, sinó amb amor atent. En cada Eucaristia el Senyor ens dona oli per al camí. Participem en la missa amb cor despert i demanem la gràcia de no deixar apagar la llum que ell mateix ha encés dins de nosaltres.