imatge de la lectio

Mireu la multitud amb els ulls de Jesús

Germans, en este onzé diumenge del Temps Ordinari l'evangeli ens diu que Jesús, en vore la multitud, sent llàstima d'ella perquè està com ovelles sense pastor. És una mirada que no jutja ni menysprea. És una mirada que veu la necessitat i es deixa tocar per ella. Després crida els deixebles i els envia. Primer mira amb compassió i després posa mans a l'obra. També nosaltres vivim envoltats de gent cansada, desorientada o ferida. Pot ser dins de la pròpia família. Pot ser al treball. Pot ser en la mateixa parròquia. Hi ha persones que porten preocupacions que no conten, dolors que amaguen i una soledat que no es veu. Moltes voltes passem de llarg perquè anem amb presses o perquè pensem que no podem fer res. Però Jesús ens ensenya una altra manera de viure. Primer mirar. Després acostar-se. I finalment servir. No tots podem fer grans coses, però tots podem fer alguna cosa. Una telefonada, una escolta atenta, una visita, una ajuda concreta, una paraula que torne esperança. Hui el Senyor també ens envia a nosaltres. No només als capellans o als qui tenen una tasca visible. A tots. La invitació és clara: no viure tancats en els nostres assumptes. En cada Eucaristia, Jesús ens dona el seu cor de pastor. Participem en la missa amb el desig de mirar el món com ell el mira i de deixar-nos enviar per ell.