Pla Pastoral Diocesà - LLIBRE II - Tema 8: Celebració dels sagraments i el Diumenge

INVOCACIÓ Oh Esperit Sant, Amor del Pare, i del Fill, inspira'm sempre el que he de pensar, el que he de dir, com ho he de dir, el que he de callar, com he d'actuar, el que he de fer, per a glòria de Déu, bé de les ànimes i la meua pròpia Santificació. Esperit Sant, dona'm agudesa per a entendre, capacitat per a retindre, mètode i facultat per a aprendre, subtilesa per a interpretar, gràcia i eficàcia per a parlar. Dona'm encert en començar, direcció en progressar i perfecció en acabar. Amén. PER A REFLEXIONAR I PREGAR: > Jesús els va dir: «Aneu al món sencer i proclameu l'Evangeli a tota la creació» **(Mc 16, 15)** > Així com Crist va ser enviat pel Pare, Ell, al seu torn, va enviar els Apòstols plens de l'Esperit Sant. No sols els va enviar a predicar l'Evangeli a tota criatura (…), sinó també a realitzar l'obra de salvació que proclamaven, mitjançant el sacrifici i els sagraments, entorn dels quals gira tota la vida litúrgica. **(Sacrosanctum Concilium 6)** > "Recorda't, Senyor, de la teua Església estesa per tota la terra, i reunida ací en el diumenge, dia en què Crist ha vençut la mort i ens ha fet partícips de la seua vida immortal". **(Missal Romà, Pregària eucarística II)** 8.1 SAGRAMENTS I MISSIÓ Els sagraments són les vies ordinàries a través de les quals la gràcia de Déu fluïx en la vida del creient, configurant-se com a deixeble i capacitant-se per a la missió. No són actes de pietat privats, sinó celebracions eclesials que inserixen el cristià en el misteri pasqual de Crist i l'envien al món com a testimoni. Cada sagrament, a la seua manera, és una font de vida per a la missió. **La identitat missionera del Baptisme i la Confirmació.** La vocació missionera no és una especialització per a alguns, sinó la identitat fonamental de tot batejat. Com afirma el Papa Francesc en *Evangelii Gaudium*, "en virtut del Baptisme rebut, cada membre del Poble de Déu s'ha convertit en deixeble missioner" (EG 120). El Baptisme no només ens neteja del pecat original, sinó que ens regenera a una vida nova, ens incorpora a Crist i a la seua Església. Ser batejat és ser enviat. Esta crida és inherent al sagrament mateix. El sagrament de la Confirmació perfecciona la gràcia baptismal. Conferix una força especial de l'Esperit Sant per a ser "testimonis" de Crist Ressuscitat, habilitant i comprometent el fidel a acollir amb fe l'Evangeli i a anunciar-lo amb paraules i obres. Açò té implicacions pastorals radicals. El Baptisme i la Confirmació "ordenen" tots els fidels per a la missió comuna de l'Església com a sacerdots, profetes i reis: la missió sacerdotal d'oferir la pròpia vida com a sacrifici espiritual; la missió profètica de donar testimoni de la veritat de l'Evangeli; i la missió reial de servir Crist en els germans i transformar el món segons el designi de Déu. **La Reconciliació: sanar per a evangelitzar** El nucli del missatge evangèlic és una crida a la conversió i a la "reconciliació amb Déu" (cf. 2Co 5, 20). Un evangelitzador no pot anunciar de manera creïble una reconciliació que no ha experimentat personalment. El sagrament de la Penitència i la Confessió és el lloc privilegiat on el deixeble experimenta la infinita misericòrdia del Pare, que no li té en compte els seus pecats. Este sagrament és una font indispensable de vida per a la missió per un doble motiu. Primer, perquè restaura la gràcia i renova el fervor missioner, evitant que el pecat personal es convertisca en un obstacle que desfigure l'anunci de l'Evangeli. Segon, perquè la pràctica freqüent de la Confessió és una escola d'humilitat missionera. Obliga l'evangelitzador a reconéixer-se constantment com un pecador perdonat, no com un mestre moralment superior. Esta experiència el situa en el mateix pla que aquells a qui evangelitza: tots necessitats per igual de la gràcia i la misericòrdia de Déu. Esta actitud d'humilitat, forjada en el confessionari, fa que el testimoni del missioner siga més autèntic i reflectisca més fidelment la misericòrdia que anuncia. **Els sagraments al servei de la vocació: la missió en la família i en la malaltia.** La gràcia sacramental impregna totes les dimensions de la vida cristiana, capacitant els fidels per a la seua missió en els seus estats de vida específics. El sagrament del Matrimoni configura els esposos per a la seua missió com a "Església domèstica". En la família, l'amor, la fidelitat i l'educació cristiana dels fills es convertixen en el primer i més fonamental acte d'evangelització. D'igual manera, la Unció dels Malalts no és un sagrament només per al final de la vida, sinó una font de gràcia per a la missió en la malaltia i el patiment. A l'unir el malalt amb la Passió redemptora de Crist, este sagrament el capacita per a créixer i madurar en la fe i per a donar un testimoni profètic de l'esperança cristiana enmig de la fragilitat humana, mostrant que, fins i tot en la debilitat, el deixeble pot ser un evangelitzador fecund. 8.2 L'EXCEL·LÈNCIA DEL DIUMENGE **El potencial evangelitzador de la litúrgia.** «L'Eucaristia és "font i cimal de tota la vida cristiana" (LG 11). Els altres sagraments, com també tots els ministeris eclesials i les obres d'apostolat, estan units a l'Eucaristia i a ella s'ordenen». (Catecisme de l'Església Catòlica 1324) Per això, la litúrgia, i en particular l'Eucaristia, no és un acte de culte tancat sobre si mateix, sinó l'acció evangelitzadora per excel·lència de l'Església. No obstant això, perquè el seu potencial missioner es desplegue plenament, és necessària una renovació constant de la manera en què se celebra i es viu, assegurant que siga un vertader encontre amb el Misteri que transforma i envia. La crisi actual en la transmissió de la fe està directament lligada a una crisi en la comprensió i vivència de la litúrgia com a acte evangelitzador. La renovació de la catequesi en clau mistagògica és el camí per a desbloquejar l'immens potencial evangelitzador de la litúrgia, que sovint molts fidels experimenten com un ritu buit o incomprensible. La mistagògia és una introducció al Misteri de Crist a través de l'experiència dels signes, símbols i paraules de la litúrgia. L'objectiu no és simplement preparar per a rebre un sagrament, sinó integrar-se progressivament en la vida de la comunitat cristiana a través d'una participació viva en les seues celebracions. L'evangelització es realitza també a través del camí de la bellesa. Una celebració litúrgica que irradia bondat, veritat i bellesa pot tocar el cor humà d'una manera profunda i directa. Elements com l'art, l'arquitectura, la dignitat dels gestos, la qualitat del cant i la música i, sobretot, l'atmosfera del silenci sagrat, no són adorns, sinó autèntics llenguatges teològics. Comuniquen la santedat de Déu, l'alegria de la Resurrecció i la pau del Regne d'una manera que les paraules per si soles no poden expressar. Una litúrgia celebrada amb cura i bellesa és un poderós acte d'evangelització que atrau, eleva i transforma. **La importància i necessitat del diumenge.** Un dels principals elements de la vida litúrgica és el diumenge. La constitució *Sacrosanctum Concilium*, en el número 106, s'hi va referir: «L'Església, per una tradició apostòlica, que trau el seu origen del mateix dia de la Resurrecció de Crist, celebra el misteri pasqual cada huit dies, en el dia que és anomenat amb raó "dia del Senyor" o diumenge. En este dia els fidels han de reunir-se a fi que, escoltant la paraula de Déu i participant en l'Eucaristia, recorden la Passió, la Resurrecció i la glòria del Senyor Jesús i donen gràcies a Déu, que els «va fer renàixer a la viva esperança per la Resurrecció de Jesucrist d'entre els morts» (1Pe 1, 3). Per açò el diumenge és la festa primordial, que ha de presentar-se i inculcar-se a la pietat dels fidels». La transformació de la nostra societat, cada dia més secularitzada, fa necessari accentuar en la consciència dels cristians la identitat específica del diumenge com a festa primordial. Així ho ha manifestat el Magisteri en diversos documents. Ja sant Joan Pau II deia en *Dies Domini* que "en la consciència de molts fidels pareix disminuir el sentit de la centralitat de l'Eucaristia" (5). I Benet XVI, en *Sacramentum caritatis*, ens deia que "cal recordar que el diumenge mereix ser santificat en si mateix, perquè no acabe sent un dia «buit de Déu»". (73) La Conferència Episcopal Espanyola ha dit sobre este tema: "Considerem fonamental que s'aconseguisca una celebració viva del diumenge amb sentit comunitari i eclesial, sobretot en la Santa Missa, que ha de ser especialment cuidada i que no ha de multiplicar-se més del just". (*El diumenge, festa primordial dels cristians*). "L'Eucaristia del diumenge ha de ser veritablement la font d'on brolla la vitalitat d'una parròquia o comunitat. Convé que en cada Església se celebren solament aquelles misses que requerisca. Cal evitar la dispersió de la comunitat". (*Sentit evangelitzador del diumenge, 33*) El Papa Francesc, en la seua audiència del 13 de desembre de 2017, va resumir clarament la importància i necessitat del diumenge per a un cristià: "Nosaltres cristians anem a Missa el diumenge per a trobar el Senyor ressuscitat, o millor, per a deixar-nos trobar per Ell, escoltar la seua paraula, alimentar-nos en la seua taula i així convertir-nos en Església, és a dir, en el seu Cos místic vivent en el món. El diumenge és un dia sant per a nosaltres, santificat per la celebració eucarística, presència viva del Senyor entre nosaltres i per a nosaltres. És la Missa, per tant, el que fa el diumenge cristià! El diumenge cristià gira entorn de la Missa. Quin diumenge és, per a un cristià, en el qual falta l'encontre amb el Senyor? Sense Crist estem condemnats a estar dominats pel cansament d'allò quotidià, amb les seues preocupacions i per la por al demà. L'encontre dominical amb el Senyor ens dona la força per a viure el hui amb confiança i coratge i per a anar avant amb esperança. Per això, nosaltres cristians anem a trobar el Senyor el diumenge en la celebració eucarística". 8.3 REDESCOBRINT EL PODER DE LA LLOANÇA I L'ACCIÓ DE L'ESPERIT SANT Si l'Eucaristia és el cor de l'espiritualitat missionera, l'Esperit Sant és el seu alé vital. Sense la seua acció incessant l'Església seria un cos inert, incapaç de complir el mandat del Senyor. **L'Esperit Sant, protagonista de la Missió.** La missió de l'Església no és obra seua, sinó de l'Esperit Sant. És Ell qui impulsa a anar cada vegada més lluny, no només en sentit geogràfic, sinó també més enllà de les barreres ètniques i religioses, per a una missió veritablement universal. Sense l'impuls i la força de l'Esperit Sant, és impossible consagrar-se totalment a l'obra de l'Evangeli. El Document d'Aparecida aprofundix esta convicció, presentant l'Esperit Sant com el "Mestre interior" que forma els deixebles, els recorda les paraules de Crist i els impulsa a fer pròpia la passió del Senyor pel Regne: anunciar la Bona Nova als pobres, sanar els malalts i alliberar els captius. La vertadera renovació eclesial no naix de reformes o estratègies, sinó de la proclamació viva del Kerigma, que suscita l'encontre transformador amb Crist ressuscitat i engendra comunitats que celebren i es deixen guiar per l'Esperit. Este anunci toca el cor, obri l'ànima a l'encontre i transforma la vida. Qui ha sigut aconseguit per la Bona Notícia experimenta una fam de Déu que s'alimenta en la Paraula, els sagraments, la vida comunitària i l'oració en totes les seues formes, especialment en la lloança. **La lloança, el llenguatge de l'amor.** El Catecisme de l'Església Catòlica ensenya que existixen cinc formes d'oració: benedicció, petició, intercessió, acció de gràcies i lloança. I afirma que la lloança és la més gratuïta i pura, perquè no demanem res: simplement reconeixem qui és Déu i l'estimem per ser qui és. La lloança és el llenguatge de l'amor entre un Pare i el seu fill. Pot expressar-se amb unes paraules senzilles; pot brollar en silenci o elevar-se en veu alta. Però sempre és una oració que involucra tot l'ésser: la veu, el gest, el cos i el cor. Així, la lloança es convertix en una celebració de l'amor de Déu que es contagia i fa visible l'acció de l'Esperit. Una Església que lloa és una Església que confia, que es deixa guiar per l'Esperit. La lloança transforma la pastoral perquè convertix la planificació en oració, l'estratègia en discerniment i el treball en ofrena. La lloança es pot cultivar incloent-la en l'oració diària, començant per donar gràcies per la vida, la família i la salut, i dient: "Beneït sigues, Senyor", sense demanar res, només reconeixent l'amor de Déu. També es poden usar els salms, que són una vertadera escola d'oració i ens oferixen paraules per a expressar el nostre amor i admiració per Déu. I la lloança es viu més plenament quan es compartix en comunitat. En conclusió, una Església que redescobrix la centralitat de l'Eucaristia dominical, el poder de la lloança a l'Esperit, la força missionera dels sagraments i el potencial evangelitzador d'una litúrgia viva i bella, és una Església que es renova des de la seua font. Només bevent d'este deu inesgotable podrà saciar la set de Déu que nida en el cor del món contemporani. MOMENT DE PARTICIPACIÓ Algunes preguntes que ens poden ajudar a la reflexió i a la conversa en l'Esperit: * Quines actituds necessitem canviar per a viure i transmetre el vertader sentit dels sagraments? * Quins aspectes de la litúrgia no entenc? * Què podem fer perquè en la nostra parròquia l'Eucaristia del diumenge siga cimal i font de la nostra vida cristiana, personal i comunitària? * Com puc cuidar l'oració de lloança? ACCIÓ DE GRÀCIES > "Gràcies, Esperit Sant, per la teua presència. Confirma allò discernit i enfortix la nostra comunió perquè la xarxa no es trenque. Amén." ORACIÓ PER L'EVANGELITZACIÓ (tots junts) Senyor Jesús, Bon Pastor que acompanyes el caminar del teu Poble i que en cada porció de la teua Església fas present la força incessant de l'Esperit. Desperta en les nostres comunitats la consciència de la teua presència entre nosaltres, quan ens reunim per a celebrar l'Eucaristia, i quan rebem la gràcia dels Sagraments. Il·lumina les Parròquies i moviments, perquè acollint els signes dels temps, sàpien oferir al nostre món la Bona Nova de l'Amor de Déu per tots els homes. Inspira en cada cor el compromís de ser Església Missionera, que ens recorde la vocació rebuda des del nostre Baptisme a anunciar l'Evangeli amb el testimoni de la nostra vida. Acull la nostra oració per l'Evangelització en la nostra arxidiòcesi de València, que confiem a la intercessió de Maria, Mare de l'Església i Estrela de la nova Evangelització. Ella, la primera evangelitzadora, ens acompanye i ens ajude a oferir amb alegria i delicadesa el missatge de Vida Eterna. Amén.