Pla Pastoral Diocesà - LLIBRE II - Tema 7: Comunitat pastoral

INVOCACIÓ Oh Esperit Sant, Amor del Pare, i del Fill, inspira'm sempre el que he de pensar, el que he de dir, com ho he de dir, el que he de callar, com he d'actuar, el que he de fer, per a glòria de Déu, bé de les ànimes i la meua pròpia Santificació. Esperit Sant, dona'm agudesa per a entendre, capacitat per a retindre, mètode i facultat per a aprendre, subtilesa per a interpretar, gràcia i eficàcia per a parlar. Dona'm encert en començar, direcció en progressar i perfecció en acabar. Amén. PER A REFLEXIONAR I PREGAR: > On dos o tres estan reunits en el meu nom, allí estic jo enmig d'ells. **(Mt 18, 20)** > "Ningú és cristià a soles! Formem part d'un poble, un cos que el Senyor ha establit (...) La vida cristiana no es viu aïllada, com si fóra una aventura intel·lectual o emocional, tancada en la ment i el cor. Es viu amb altres -en grup, en comunitat- perquè Crist Ressuscitat està present entre els deixebles reunits en el seu nom". **(Lleó XIV - Discurs als moderadors de les associacions de fidels, moviments eclesials i noves comunitats. 6 de juny de 2025)** 7.1 INTRODUCCIÓ L'objectiu del pla pastoral diocesà és suscitar comunitats vives capaces d'engendrar deixebles missioners, generant una pastoral de processos centrada en l'encontre personal amb Crist, el creixement comunitari i la corresponsabilitat en la missió. La clau és que la parròquia no siga només un lloc de serveis religiosos, sinó principalment un espai de discipulat on cada batejat creix acompanyat en xicotetes comunitats obertes i dinàmiques. El procés de conversió pastoral requerix revisar la forma de viure la fe en la parròquia, creant xicotetes comunitats on siga possible una fe compartida, l'escolta de l'Esperit i un seguiment més pròxim de Jesucrist. La renovació parroquial és inseparable del creixement de xicotetes comunitats de discipulat missioner: allí es forgen els llaços personals, la formació integral, la corresponsabilitat i la conversió missionera real. El futur de la parròquia passa per multiplicar estes xicotetes cèl·lules, oasi de comunió i missió en cada comunitat local. En estes xicotetes comunitats els cristians: * Creixen junts. * Compartixen la fe. * S'acompanyen. * Es formen i aprenen a evangelitzar en l'escola cristiana que és la parròquia. 7.2 UNA PARRÒQUIA MISSIONERA La parròquia és un espai en què els deixebles han de descansar de la missió. Ha de ser un lloc amable on els cristians se senten a casa, protegits i compresos, escapant de les xafarderies i els judicis, sent espais de fraternitat i acollida, on el deixeble obté repòs, comprensió, és acollit amb mirada amorosa i escolta activa. També la parròquia és el lloc on el deixeble és estimulat, recolzat i motivat en la seua vocació i missió. La formació de tota la comunitat parroquial és bàsica per a poder respondre amb èxit als signes dels temps. És des d'esta formació com el cristià es convertix en deixeble missioner, sent acompanyat amb una cura fraterna. Tot açò ha d'acompanyar-se de: * **Una nova mirada**, que es fixa més en els de fora que en els de dins, que mira i atén més els allunyats, els diferents, les perifèries. * **Unes noves iniciatives**, sent una comunitat proactiva i participativa, prenent la iniciativa per a l'eixida i l'escolta. Han de superar-se les activitats que se centren exclusivament en l'administració i gestió, que conduïxen a una espera passiva i autoreferencial. * **Reformes i creació d'estructures** que respecten i valoren allò heretat, estructures concebudes com a mitjans per a la participació i la missió. * **Uns criteris de revisió** que analitzen, juntament amb els assistents, els fruits de la conversió, la corresponsabilitat, la participació i el testimoni de la comunitat parroquial en el món. A més, la comunitat parroquial ha d'enfortir grups menuts, equips de vida en els quals es possibilita l'acompanyament, el diàleg intergeneracional, el reconeixement entre les persones, la posada en vida en comú i els ensenyaments dels apòstols. Estos grups han de ser acompanyats en la fe pel rector. 7.3 UNA PASTORAL D'ENGENDRAMENT L'alegria brolla en la comunitat parroquial quan algú ha sigut cridat a formar part de la parròquia. Una vegada que la llavor de Déu ha sigut sembrada i ha trobat una terra mínimament receptiva, l'Església, a través de la parròquia, assumix el seu rol més maternal: el d'acompanyar pacientment el naixement i creixement de la nova vida en Crist. Esta tasca es descriu com una "pastoral d'engendrament". No es tracta d'un programa o un mètode, sinó d'un "estat d'esperit", una manera de ser i actuar que s'inspira en l'Evangeli i s'enfoca a permetre que siga Déu qui engendre la persona a la seua vida divina. La seua lògica no és la de la "producció en sèrie", sinó la de l'agricultor pacient i l'artesà acurat. Com es desenvolupa esta pastoral d'engendrament? **Veient nàixer nous conversos.** L'acompanyament de la conversió inicial és un art que requerix immensa delicadesa i paciència. La comunitat parroquial evangelitzadora, com el sembrador de la paràbola, "cuida el blat i no perd la pau per la zitzània". Sap que el creixement espiritual té els seus propis ritmes, sovint lents i no lineals. Per això, sap d'esperes llargues i d'aguant apostòlic i evita maltractar límits. El paper de l'acompanyant és caminar al costat, celebrar els xicotets passos, oferir una paraula d'alé en els moments de dubte o sequedat, i sobretot, ser un testimoni de la fidelitat de Déu, que és qui porta a terme l'obra començada. **Acompanyant els “de dins” i els allunyats.** Esta pastoral d'engendrament es dirigix, en primer lloc, als batejats no practicants o “catòlics culturals” i, en segon lloc, a aquells que no tenen cap afiliació religiosa. Per als primers, l'objectiu és revifar la gràcia del seu baptisme, sovint latent. Es tracta de presentar-los novament Jesús d'una manera fresca, renovada i personal, perquè puguen passar d'una fe heretada o social a una adhesió personal, conscient i adulta. Per als segons, el procés és de primera evangelització, guiant-los pacientment a través dels diversos llindars que conduïxen a la fe. En tots dos casos, el desafiament és el mateix: no donar per suposada la conversió, sinó crear les condicions perquè puga tindre lloc un vertader encontre amb Crist. Ens pot ajudar estructurar el procés de creixement en la comunitat parroquial amb quatre etapes: 1. **Primer anunci.** Es convida i s'acull en la comunitat parroquial, i es busca que es tinga un encontre personal i testimonial amb Crist. En esta primera etapa es busca despertar una fe autèntica i generar una pertinença significativa en la comunitat parroquial. 2. **Integració.** Es pretén que tots participen en un xicotet grup, obert al diàleg i a l'acompanyament. L'objectiu d'esta etapa és que tots se senten part de la família parroquial i acompanyats pels seus germans. 3. **Creixement.** El cristià, integrat ja en la seua comunitat parroquial, es forma per a créixer en la seua fe i capacitar-se per a complir amb la missió. També es generen espais d'oració i celebració en els quals tots participen com a comunitat parroquial. La meta en esta etapa és créixer en la fe al costat dels altres. 4. **Missió.** La comunitat parroquial ix unida a evangelitzar com a Església en eixida, servix allí on cal (especialment en les perifèries), i dona testimoni de la seua fe. La parròquia acull a tots amb el cor misericordiós i lliure de judicis. La finalitat d'esta etapa és configurar-se com a parròquia evangelitzadora i missionera, multiplicant els deixebles i el seu paper social, missioner i caritatiu. MOMENT DE PARTICIPACIÓ Algunes preguntes que ens poden ajudar a la reflexió i a la conversa en l'Esperit: * Conec grups menuts o equips de vida en la meua parròquia que visquen la fe com a comunitat de deixebles missioners? * Quins trets de parròquia missionera descobrisc en la meua comunitat parroquial? Quins trobe a faltar? * Quins passos personals i comunitaris puc fer per a impulsar una pastoral d'engendrament? #### ACCIÓ DE GRÀCIES > "Gràcies, Esperit Sant, per la teua presència. Confirma allò discernit i enfortix la nostra comunió perquè la xarxa no es trenque. Amén." ORACIÓ PER L'EVANGELITZACIÓ (tots junts) Senyor Jesús, Bon Pastor que acompanyes el caminar del teu Poble i que en cada porció de la teua Església fas present la força incessant de l'Esperit. Desperta en les nostres comunitats la consciència de la teua presència entre nosaltres, quan ens reunim per a celebrar l'Eucaristia, i quan rebem la gràcia dels Sagraments. Il·lumina les Parròquies i moviments, perquè acollint els signes dels temps, sàpien oferir al nostre món la Bona Nova de l'Amor de Déu per tots els homes. Inspira en cada cor el compromís de ser Església Missionera, que ens recorde la vocació rebuda des del nostre Baptisme a anunciar l'Evangeli amb el testimoni de la nostra vida. Acull la nostra oració per l'Evangelització en la nostra arxidiòcesi de València, que confiem a la intercessió de Maria, Mare de l'Església i Estrela de la nova Evangelització. Ella, la primera evangelitzadora, ens acompanye i ens ajude a oferir amb alegria i delicadesa el missatge de Vida Eterna. Amén.