dimarts, 2 de juny del 2026
Setmana 9a del Temps Ordinari
En aquell temps, els fariseus i els partidaris d'Herodes enviaren a Jesús alguns dels seus per a enganxar-lo en alguna paraula comprometedora. Se li acostaren i li digueren: «Mestre, sabem que sou veraç; no vos deixeu influir per ningú, siga qui siga, ja que no feu accepció de persones, sinó que ensenyeu de veritat el camí de Déu. ¿És lícit pagar tribut al Cèsar o no? ¿L'hem de pagar o no l'hem de pagar?» Jesús, advertint la seua mala fe, els respongué: «¿Per què em voleu comprometre? Deixeu-me vore un denari». Ells li'l portaren i Jesús els preguntà: «¿De qui són esta efígie i esta inscripció?» Li respongueren: «Del Cèsar». Jesús els replicà: «Doneu al Cèsar allò que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu». I quedaren sorpresos de la resposta.
Els herodians, sota l'aparença de fidelitat a la Llei de Déu, busquen motius per a poder-lo acusar. Jesús veu la hipocresia. En la seua resposta va al nucli de la qüestió, el que interessa és que “donen a Déu allò que és de Déu”, que practiquen la justícia i l'honestedat, perquè per la hipocresia estan negant a la gent la vinguda del Regne de Déu. ¿Quin és hui el sentit de la frase «Doneu al Cèsar allò que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu»?