blog: Missatge del sant Pare Lleó XIV

Passió del Senyor - Commemoració de l'entrada del Senyor en Jerusalem - Homilia Diumenge de Rams

Estimats germans i germanes: Mentres Jesús recorre el camí de la creu, nosaltres ens posem darrere d’Ell i seguim les seues petjades. I, caminant amb Ell, contemplem la seua passió per la humanitat, el seu cor que es trenca, la seua vida que es convertix en un regal d’amor. Mirem Jesús, que es presenta com a Rei de la pau, mentres al seu voltant es prepara la guerra. Ell, que es manté ferm en la mansuetud, mentres els altres s’agiten en la violència. Ell, que s’oferix com una carícia per a la humanitat, mentres els altres empunyen espases i pals. Ell, que és la llum del món, mentres les tenebres estan a punt de cobrir la terra. Ell, que vingué a portar vida, mentres es du a terme el pla per a condemnar-lo a mort. Com a Rei de la pau, Jesús vol reconciliar el món en l’abraç del Pare i derrocar tots els murs que ens separen de Déu i del proïsme, perquè Ell «és la nostra pau» (Ef 2,14). Com a Rei de la pau, entra en Jerusalem muntat sobre un ase, no sobre un cavall, complint aixina l’antiga profecia que convidava a alegrar-se per l’arribada del Messies: «Mira que el teu Rei ve cap a tu; ell és just i victoriós, és humil i està muntat sobre un ase, sobre la cria d’una somera. Ell farà desaparéixer els carros d’Efraïm i els cavalls de Jerusalem; l’arc de guerra serà suprimit i proclamarà la pau a les nacions» (Za 9,9-10). Com a Rei de la pau, quan un dels seus deixebles desembeina l’espasa per a defendre’l i ferix el criat del gran sacerdot, Ell el deté de seguida dient: «Guarda la teua espasa, perquè qui a ferro mata, a ferro mor» (Mt 26,52). Com a Rei de la pau, mentres carregava amb els nostres sofriments i era traspassat per les nostres culpes, Ell «s’humiliava i ni tan sols obria la seua boca: com un corder portat a l’escorxador, com una ovella muda davant de qui la tond, ell no obria la seua boca» (Is 53,7). No es va armar, no es va defendre, no va lliurar cap guerra. Va mostrar el rostre mans de Déu, que sempre rebutja la violència i, en lloc de salvar-se a si mateix, es deixà clavar en la creu, per a abraçar totes les creus alçades en tots els temps i llocs de la història de la humanitat. Germans i germanes, este és el nostre Déu: Jesús, Rei de la pau. Un Déu que rebutja la guerra, a qui ningú pot utilitzar per a justificar l’enfrontament, que no escolta la pregària dels qui fan la guerra i la rebutja dient: «Per més que multipliqueu les pregàries, jo no escolte: les vostres mans estan plenes de sang!» (Is 1,15). En mirar-lo a Ell, que fou crucificat per nosaltres, veem els crucificats de la humanitat. En les seues llagues veem les ferides de tants hòmens i dones de hui. En el seu últim crit dirigit al Pare escoltem el plor dels qui estan abatuts, dels qui no tenen esperança, dels qui estan malalts, dels qui estan a soles. I, sobretot, escoltem el gemec de dolor de cada u dels qui estan oprimits per la violència i de cada víctima de la guerra. Crist, Rei de la pau, continua clamant des de la seua creu: Déu és amor! Tingueu pietat! Deixeu les armes, recordeu que sou germans! Amb les paraules del servent de Déu, el bisbe Tonino Bello, voldria confiar este clam a Maria Santíssima, que està davall de la creu del seu Fill i plora també als peus dels crucificats de hui: > “Santa Maria, dona del tercer dia, dona’ns la certesa que, a pesar de tot, la mort ja no tindrà poder sobre nosaltres. Que els dies de les injustícies dels pobles estan comptats. Que els esclats de les guerres s’estan reduint a llums crepusculars. Que els sofriments dels pobres han arribat als seus últims espeternecs. […] I que, per fi, les llàgrimes de totes les víctimes de la violència i el dolor prompte s’eixugaran, com la rosada baix del sol de la primavera”.