dimecres, 24 de juny del 2026
El Naiximent de Sant Joan Baptiste (S)
A Isabel li arribà l'hora del part i donà a llum un fill. Els veïns i els parents saberen com era de gran la bondat del Senyor amb ella i compartien la seua alegria. Al cap de huit dies es reuniren per a circumcidar l'infant, i volien que es diguera Zacaries, com son pare, però la mare va intervindre: «No, que s'ha de dir Joan». Ells li replicaren: «Però ¡si no hi ha ningú de la família que porte eixe nom!» I li feren senyes al pare preguntant-li com volia que es diguera. Ell demanà una tauleta i va escriure: «El seu nom és Joan». A tots els va estranyar. A l'instant se li va obrir la boca, i la llengua, i començà a parlar, beneint a Déu. A tots els veïns els entrà un gran temor. Per tota la muntanya de Judea es parlava d'estes coses, i qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «¿Què serà este infant?». Realment la mà del Senyor l’acompanyava. I el xiquet creixia i s'enfortia en l'Esperit, i va viure en el desert fins al dia que es va donar a conéixer a Israel.
Este passatge ens presenta la misericòrdia de Déu amb els pares de Joan: els ha concedit un fill a pesar de l'ancianitat i l’esterilitat. El nom de Joan, que significa «Déu és misericordiós», és missatge d'esperança, el compliment de les promeses en retornar la veu a Zacaries. A més s'aprecia que tots participen de la vida dels altres, tant en l'alegria com en el dolor, són comunitat que marca la personalitat. I este ambient comunitari és el que més ens falta hui. ¿Com llig els fets de la meua vida?