dilluns, 31 d’agost del 2026
Setmana 22a del Temps Ordinari
En aquell temps, Jesús se’n va anar a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia costum, va anar a la sinagoga i s’alçà per a fer la lectura. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el va desenrotllar i va trobar el passatge on està escrit: «L’Esperit del Senyor reposa damunt de mi, ja que ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la Bona Nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor». Després va en
Totes les paraules de l'Evangeli tenen una actualitat eterna. Són eternes perquè han estat pronunciades per l'Etern, i són actuals perquè Déu fa que es complisquen en tots els temps. Quan escoltem la Paraula de Déu, hem de rebre-la no com un discurs humà, sinó com una Paraula que té un poder transformador en nosaltres. Déu no parla a la nostra oïda, sinó al nostre cor. Tot el que diu està profundament ple de sentit i d'amor.